Ja saps què has gastat.
Homeconomy et diu com acabarà el mes.

Es llegeix per dies, no per files

Cada dia comença amb la seva capçalera i la seva banda, i el d'avui va marcat. Sona a detall tipogràfic i no ho és: amb una simple línia de separació, el salt d'un dia a l'altre no es distingia del salt entre dos apunts del mateix dia.

El que es repeteix s'escriu una vegada

El lloguer, el col·legi, l'assegurança del cotxe. Es programen una vegada i el mes que ve ja hi són — i són justament els que permeten saber com acabarà el mes sense esperar que acabi.

Una despesa es pot tornar a mitges

Vas tornar una de les tres samarretes. No cal esborrar l'apunt i tornar-lo a escriure: s'anul·la la part que toca, l'import s'ajusta i queda dit el que va passar, que és diferent que no hagués passat mai.

Un apunt pot comptar en un altre mes

La compra del dia 31 que en realitat és del mes següent, la nòmina que entra el dia 2. La data és quan va passar; el mes comptable és on suma. Sense això, un mes qualsevol sembla pitjor del que va ser i el següent, millor.

En què se'n va, i si això és molt

L'informe ordena el mes per categories i diu quina part del que entra se'n va cadascuna. Fins aquí, el de sempre. L'altra meitat de la pregunta gairebé ningú la compta: «Família: 210 €» no vol dir res si no saps quant sols gastar en Família. Per això cada barra porta una marca en l'habitual.

L'habitual és la mediana dels mesos anteriors, no la mitjana: en una casa l'excepció és la norma —el mes de l'assegurança del cotxe, el dels llibres de l'escola— i una mitjana va darrere el mes rar, que és justament el que no serveix de referència.

I com que el mes no ha acabat, cada barra va en dos trams: sòlid el que s'ha gastat, ratllat el que està programat i encara no.

Unes vacances no són un mes dolent

Un projecte agrupa el que no és del dia a dia —un viatge, una mudança, una reforma— des que comences a planificar-lo. I fa dues coses: et mostra el que ha costat sencer, encara que les despeses estiguin repartides per mig any, i el treu de la despesa corrent, perquè un mes amb un viatge dins no serveix per calcular com serà el següent.

S'agrupa per assignació, no per dates. La reserva de l'apartament cau al març i el viatge és a l'agost: filtrant per dates, aquesta despesa no hauria aparegut mai.

I els diners que van i vénen entre persones

El que li vas deixar a algú i el que et van deixar a tu, amb les seves devolucions, els seus terminis i qui participa en cadascun. Sense fulls de càlcul a part i sense haver de recordar quant quedava.

Els dos sentits es porten per separat i no es resten entre si: deure-us 500 € mútuament són dos acords vius, cadascun amb les seves dates i els seus terminis, no un zero.

I el que no és de ningú en particular

El pot del pis, el dels sopars del grup, el dels regals de l'oficina. Cada ronda hi posen tots el que s'ha acordat i es va gastant d'aquí, i ningú porta el compte de qui ha posat més, perquè a cada ronda hi posen tots el mateix.

És el contrari d'un préstec: aquí els diners no se li deuen a ningú, són de tots els que en formen part. No hi ha deute a reclamar ni saldo a quadrar — només el que queda i en què s'ha gastat.

I es pot compartir. Cada persona el veu des del seu propi compte: a qui tu triïs li deixes anotar, i la resta només el veu. Va xifrat amb una clau pròpia del pot, que el servidor no té. La invitació és un enllaç que li passes tu —no enviem cap correu— i, com que porta la clau, qui el tingui pot llegir el pot.

El de casa per una banda, el teu per l'altra

Una llibreta és un joc de comptes sencer: els seus moviments, els seus programats i plantilles, els seus projectes i els seus préstecs, i el seu propi tancament de mes. La de casa i la teva, la del pis que tens llogat i la de cada dia. Mentre en tinguis només una no canvia res, i el dia que crees la segona apareix a dalt un selector per mirar-ne cadascuna o totes alhora.

Entre elles només hi passa el que tu hi passes. Un traspàs surt d'una i entra a l'altra, cada saldo ho reflecteix, i cap de les dues no el compta com a despesa ni com a ingrés: mirant-les totes juntes, el que passes a la de casa no se suma al que gastes.

I si la compra de casa la pagues amb la teva targeta, s'apunta tal qual: la despesa es queda a la llibreta de casa, els diners surten de la teva i entren al rebut de la targeta amb tota la resta.